domingo, 27 de noviembre de 2016

Un pistó que mou el món...


Can Fugarolas (Mataró) obre un Verkami, i he estat fent entrevistes a algunes de les persones que s'hi mouen dins. El resultat són uns petits talls que aniran surtin durant aquests dies de campanya.




Un pistó que mou el món... from Can Fugarolas on Vimeo.


verkami.canfugarolas.org
Si vols ajudar, entra a verkami...


viernes, 25 de noviembre de 2016

Especial Sitges 2016 de CINERGIA






Ha sortit el darrer número de Cinergia, la revista de cinema que fa uns quants anys publiquem amb els amics Mariana Freijomil i Xavi Romero. Confien en mi (encara) per maquetar-la i de tant en tant em deixen escriure-hi alguna cosa. Aquest cop és l'especial sobre el festival de SITGES. Si us ve de gust, podeu fer-li un cop d'ull.

lunes, 24 de octubre de 2016

CÀMERA!






Potser ja sabeu que LaGare és un espai situat a Manresa on es duen a terme activitats relacionades amb la dansa contemporània. Amb la seva fundadora, la Maria Ribera, fa molt temps que tenim la intenció de col·laborar plegats i introduir les arts audiovisuals en aquest espai, que per cert, és molt acollidor i inspirador. A més, sempre hem parlat de fer-ho amb la premisa de barrejar llenguatges artístics i metodologies diverses. Hem pensat en tot moment en forjar una mena de fàbrica on un munt de persones amb intencions, curiositats i dominis diferents, i fins i tot dispars, es trobessin per, simplement, desenvolupar les seves idees en un ambient de creació lliure i experimental. Però també acompanyats i assessorats constantment per un equip de gent apassionada en diferents branques de la creació artística. Aquest és el nostre somni.

Fruit d'aquesta passió que sentim pels nostres respectius àmbits artístics i pel desig -necessitat diríem- de compartir-los, no se'ns paren d'acodir coses per fer. En aquest sentit, l'altre dia vaig estar pensant com podria fer un curs que no fos ben bé de fotografia, ni de vídeo, ni tampoc de dibuix o d'animació, però que tampoc quedés restringit per una àrea temàtica com ara el paisatge, el carrer, la dansa, el retrat, etc. Vaig caure en que, malgrat les diferències evidents, moltes d'aquestes pràctiques tenien una cosa en comú: feien servir una càmera. Una càmera, a més, que les noves tecnologies permeten ara que sigui una i la mateixa i que, a més, si fa o no fa és una càmera que totes i tots tenim a l'abast.

Així que hem vist molt interessant preparar un curs on tothom pugui venir amb la seva càmera per conèixer les possibilitats que té i, sobretot, posar-les en pràctica amb alguna idea o projecte. Això és el que ens agradaria engegar a LaGare a partir del dijous vinent: una mena de taller obert que gira entorn de la càmera. Les càmeres. Qualsevol d'elles. Des d'una càmera fotogràfica réflex, a una compacta de butxaca, a la del mòbil, una videocàmera, una càmera analògica plena de pols o una vella polaroid. Totes elles tenen en comú que fan servir la llum per ensenyar-nos imatges del món i de les històries que li passen i que hi passen.

També ens agradaria que aquesta mena de curs multidisciplinar estigués complementat per unes sessions monogràfiques una mica més extenses. Així que hem ideat unes sessions d'un dissabte cada mes, durant el matí. Farem un llistat amb el títol i la descripció d'aquests monogràfics que, dit de pas, alguns dels quals ens agradaria que els puguessin conduir diferents fotògrafs, artistes i professionals de diverses branques. La primera que estem preparant anirà sobre l'espai públic.

Si n'esteu interessats, escriviu-nos o truqueu-nos i comencem ben aviat...

A LaGare de Manresa!


Informació bàsica:

Horari: Tots els dijous de 17,30h a 19h
Sessions 1r trimestre: 03/11/2016, 10/11/2016, 17/11/2016, 24/11/2016, 01/12/2016, 15/12/2016, 22/12/2016
Sessions 2n trimestre: 12/01/2017, 19/01/2017, 26/01/2017, 02/02/2017, 09/02/2017, 16/02/2017, 23/02/2017, 02/03/2017, 09/03/2017, 16/03/2017, 23/03/2017, 30/03/2017
Sessions 3r trimestre: 06/04/2017, 13/04/2017, 20/04/2017, 27/04/2017, 04/05/2017, 11/05/2017, 18/05/2017, 25/05/2017, 01/06/2017, 08/06/2017, 15/06/2017, 22/06/2017
Preu: 35€ mensuals (4 sessions); 90€ si pagueu tot el trimestre;15€ per sessió

Monogràfics: Dissabtes de 10h a 14h (estem elaborant la programació)

Preu: 25€ per sessió

martes, 13 de septiembre de 2016

FOTOGRAFIA ESSENCIAL CURS 2016-17. Taller permanent de fotografia al Foment de Mataró

Comencem dimarts dia 4 d'octubre...






Més informació i inscripcions:
Foment Mataroní, carrer Nou, 11. Mataró. 93 790 34 50.
http://matarofoment.org/foment/cursos/
codinconegut@gmail.com
xavier1m@yahoo.es

Aquí, el programa:


FOTOGRAFIA ESSENCIAL 2016-17
Curs-taller de fotografia al Foment mataroní

Objectius

L’objectiu d’aquest curs és fer conèixer els fonaments i els funcionaments primers de la fotografia per tal de poder-los aplicar allà on els necessitem, mostrant i experimentant amb els conceptes i els procediments fotogràfics bàsics i utilitzar-los en casos diversos, situacions concretes o projectes propis. Més que repetir algunes tècniques que donin resultats previsibles i homogenis, el taller desitja dotar els participants d’un saber essencial que pugui ser l’inici d’unes estones de gaudi amb la fotografia, així com d’una exploració personal i fotogràfica del món i la realitat propera pels participants més avançats i motivats.

Calendari del curs

El curs es durà a terme tots els dimarts de 19,30 a 21,30h.
Durarà durant els tres trimestres del curs escolar 2016-17.
Cada trimestre constarà de 12 sessions de 2 hores cadascuna, a més de diverses sortides fotogràfiques que programarem durant el curs.

1r trimestre: del 4 d'octubre al 22 de desembre de 2016
2n trimestre: del 9 de gener al 30 de març de 2017
3r trimestre: del 6 d’abril al 23 de juny de 2017

Lloc

Foment Mataroní
Carrer Nou, 11. Mataró

Preu

El preu és de 120€ trimestrals.

Participants

Els participants que segueixin la programació del curs no necessiten tenir coneixements previs de fotografia, ja que començarem des de zero a tractar els principis de la fotografia.

Tot i així, els participants que tinguin coneixements sobre fotografia, sigui quin sigui el nivell, podran seguir el curs reforçant els conceptes i els procediments de la fotografia i, sobretot, practicant amb els exercicis que proposarem i/o duent a terme els seus propis projectes i idees.


Material necessari per part dels participants

El més important de la fotografia no és que tots aprenguem a fer un tipus de fotografia correcta, sinó més aviat desenvolupar i treure profit del propi material, les pròpies idees i les necessitats de cadascú. Per això, no és imprescindible que tots els participants disposin d’una càmera reflex digital, sinó que tinguin interès en aprofitar al màxim els recursos de què es disposa. Avui en dia podríem fer unes fotografies i dur a terme un projecte fotogràfic artístic meravellosos amb un telèfon mòbil senzill, o amb una vella càmera analògica. De tota manera, serà amb la reflex, en efecte, que podrem descobrir tots els secrets de les tècniques fotogràfiques més avançades.

Així, passa el mateix amb l’equip informàtic. No és imprescindible tenir un ordinador molt potent. De fet, no és imprescindible ni tan sols tenir ordinador. La fotografia vol dir dibuixar amb la llum i s’han fet coses impecables i fotogràficament sorprenents amb els recursos més humils. Qualsevol ordinador pot anar bé per començar. I per a algú, ni tan sols en caldrà... 

Sessions

Cada sessió constarà habitualment i de forma aproximada de tres parts de durades variables:

- Visionat de fotografies de diversos fotògrafs i projectes i explicació d’alguns conceptes bàsics de la fotografia
- Pràctica proposada en relació als conceptes treballats
- Seguiment de la pràctica i comentari dels resultats 

En l’explicació teòrica es proposaran els coneixements fonamentals de la fotografia.

La pràctica pretén mostrar el funcionament d’aquests coneixements i ensenyar com s’usen. Algunes pràctiques seran de sortir a fotografia al carrer, altres les farem a dins de l’espai del Foment. També n’hi haurà que les farem individualment durant la setmana.

A l’estona dedicada al seguiment i comentaris de la pràctica, xerrarem i intentarem treure conclusions d’allò que hem fet, per tal d’assolir i solidificar tot allò que haguem après.


Recursos

Al curs disposarem d’alguns materials per tal de exemplificar i ajudar la tasca d’experimentació i aprenentatge. Tindrem un equip de flaixos, reflectors, trípodes i altre material necessari. En la mida en que els participants necessitem més recursos, parlarem entre tots de la millor manera d’aconseguir-los.


Programa del taller

Aquest programa reflexa els conceptes essencials de la fotografia, però no vol dir que els fem de forma sistemàtica i teòrica. Més aviat, aniran sortint mentre parlem de diverses qüestions, exemples de fotografies que ens anem trobant, presentació de fotògrafs que ens interessi, etc.

Així mateix, tot i que hem establert un ordre i que treballarem en funció a aquesta programació, som conscients i, de fet, ens interessa, que els conceptes i procediments fotogràfics del curs, aniran sortint en el moment que els necessitem.

1r trimestre

- La llum. Cambra fosca. Distància focal. Projectes fotogràfics, procediments, càmeres.
- Emulsions. Sensibilitat. Revelat de paper fotogràfic. Procediments antics.
- Exposició. Diafragmat. Obturació. Exposímetre. Càlculs de llum.

2n trimestre

- Focus. Profunditat de camp. Hiperfocal. Enfocs automàtics.
- Revelat. Pel·lícula, digital. Control de la imatge i processat. Format RAW.
- Controls de la càmera moderna. Pel·lícula, digital. Funcions bàsiques.
- Il·luminació. Llums, ombres, volums. Breu introducció al sistema de zones.

3r trimestre

- Il·luminació natural. Tipologia.  Possibilitats.
- Il·luminació artificial. Fonts d’il·luminació. Possibilitats. Bodegons i retrat.
- Punts de vista. Perspectives. Espai de la imatge.

- Seriació i narrativitat. Moviment.

domingo, 29 de marzo de 2015

Finestra discreta, Barbie & Ken, LaGare 27 de març de 2015

A partir del sempre apassionant tema de Barbie and Ken, vam embastar unes quantes coses que crec van ser de bastant interès. Vam començar per un dels exercicis de found footage de l'alemany Mattias Müller, Home Stories de 1990. A partir de fragments molt curts de produccions de Hollywood es teixeix una mena d'història, molt minça, però eloqüent. Hi ha uns quants autors, de fet des de fa molt temps, que han explorat les possibilitats de fer servir imatges existents per reciclar-les i produir noves obres. Des del mateix Guy Debord i Ken Jacobs fins als mateixos Orson Welles o Godard.







Vam mirar Doll Clothes (1975) de l'artista i fotògrafa Cindy Sherman, una animació stop-motion molt curteta. I del mateix any, vam passar la cèlebre Réponse des femmes, aquesta pel·lícula pamflet, com ella mateixa denomina, de l'Agnes Varda. Jo la trobo meravellosa, sense concessions a cap regla cinematogràfica. De fet, ja vam dir al principi que el tema del mes era, més que mai, una excusa perquè de seguida van sortir diferents connexions amb altres qüestions. Bé, doncs, només un anyet després, el 1976, Miguel Alcobendas, desaparegut l'any passat i que va treballar sobretot en la producció de sèries documentals per a televisió (com una emesa per TV3, Andaluces en Catalunya, de 1988), va realitzar aquest Romance de la mujer española. El trobo deliciós, amb imatges de pitures.









Vam fer cinc cèntims a Kiss (1963), una cosa d'aquestes que Warhol filmava de vegades en aquells anys. Es tracta d'una hora de pel·lícula on es veuen això, petons. A la Samsona ja vam passar un extracte de Empire, del 1964, on durant 8 hores es veu una vista fixa de l'Empire State Building. El seu rècord em sembla que és Four stars que dura 25 hores.








Després vam veure Heart (2010), d'Erick Oh, una animació un tant estranya, no massa brillant, però amb coses curioses. La veritat és que va venir molt bé perquè era una bona manera de posar en valor el que va venir després. La meravellosa Sugorat (1961), Óscar al 1962, de Dusan Vukotic. Em fascina. Ja n'hem parlat molts cops a la Finestra del paper de l'Escola de Zagreb en la història de l'animació. És un d'aquells casos en què sembla que sense ella, l'animació no hagués estat el que seria i el que és. L'Escola de Zagreb és l'avantguarda de l'animació de la posguerra, d'on sortiran un munt de coses, com ara la UPA americana, etc. Però a més participa de la barreja de les arts que donarà lloc a les segones avantguardes. I amb això vam acabar.





lunes, 2 de marzo de 2015

Finestra discreta - Terra - LaGare, 27 de febrer de 2015



Va, breument.. Terra.. Vam començar amb Sisyphus (1974) de l'hungarés Marcell Jankovics, una recreació i, de fet, resolució, del mite grec del pare d'Ulises relatat a la Odisea. Sísif va ser condemnat a pujar una i una altra vegada una pedra al capdamunt d'una muntanya d'on rodolava sempre gairebé en arribar. L'animació, que va ser nominada a l'Oscar, és molt senzilla, negre sobre blanc, amb tinta.









Després vam mirar una animació de la francesa Joanna Lurie que ens va quedar per passar en la darrera sessió. S'hi esqueia també. El títol és La migration des arbres, de 2005. Gairebé amo a Laura.. Sí, sí, vam passar el famós videoclip.. La qüestió és interessant. Aquest clip va ser produit per la mateixa MTV el 2005, que emulava una suposada secta puritana. El tema és que molts hi van caure, essent la cançó popularitzada com a mostra del que es podia arribar a fer des de les posicions més ultraconservadores d'alguna de les cares del cristianisme reformat més radical, hereu directe del model americà de colons en busca de la terra promesa.. És preciós.. i no cal dir la de versions que corren al Youtube.









Sigui com sigui, vam decidir ensenyar alguns tractors. El primer, el de Bienvenido Mr. Marshall (1953), de Berlanga en la cèlebre escena del regal de reis americà: el tractor corre pels camps amb tota la família i el paracaigudes s'infla.. Una meravella. Ja vam explicar com Berlanga, en contra del què opinava el seu fotògraf, augurava que el paracaigudes s'obriria amb el vent. Com a revenja, Manuel Berenguer va fer revelar la pel·lícula que va mostrar com a través del mirall de la taverna de l'oest, on té lloc una escena posterior, es desplaça la càmera i tot l'equip de rodatge.. El tema interessant és fer notar com la manca de pressupost va obligar a Berlanga a rodar a Guadalix de la Sierra, en comptes de fer-ho a Andalusia. Això, lluny de ser un problema, va esdevenir la clau per l'argument de la pel·lícula, un poblet de Castella disfressat de poble andalús.








L'altre tractor que vam passar va ser el del Belovy (1994), de Victor Kossakovsky. De fet el que ens interessava era la història de l'eriçó que la germana Belov agafa amb el devantal i intenta salvar del joc del seu gos. Després d'un infortunat rescat, en el que el pobre animalet, va sortir, diria, més mal parat del que ho haguera fet en companyia del cànid, vam veure el famós pla on marxa carretera enllà. Aquest darrer està muntat entre el passeig que el germà Belov fa amb el seu tractor.. amb música de Julio Iglesias..









De fet, una mica abans, si no recordo malament, vam projectar un fragment de La Hurdes. Tierra sin pan, aquesta mena de documental etnogràfic que Luis Buñuel va filmar el 1932. Crec que més o menys tothom l'ha vist.







Per acabar vam mirar Dies Irae (2005), del francés Jean Gabriel Périot. Una mica per veure que, de fet, és el camí que fa la terra. Dies Irae és un poema llatí del segle XIII que serveix a Périot d'introducció a aquesta amalgama de fotografies en seqüència on un camí o una carretera o un túnel serveix de referència per a fer passar milers d'indrets diferents. "Enrecorda't, sóc la causa del teu calvari, no em perdis en aquest dia". És curiós perquè en aquesta cita que obre la pel·lícula, s'omet el nom de Jesucrist que òbviament està en l'original; concretament després de "Enrecorda't" manca el "piadós Jesús". Això em fa pensar en el poema de Verdaguer Plus Ultra que alguns han recitat tantes vegades (i Roger Mas ha cantat) i del que ometen sempre la darrera estrofa: "Dels camins de l’infinit /
són los mons la polsinera / que puja i baixa a sos peus / quan Jehovà s’hi passeja". Imagino que això de Jesús o Jehovà no els hi deu fer el pes.








Doncs res, una darrera cosa. Vaig flamantment presentar l'exercici que vaig fer per aquesta sessió, El tresor. El podeu veure aquí: https://vimeo.com/120879607.








domingo, 1 de febrero de 2015

Finestra Discreta - Migracions - LaGare, 30 de gener de 2015


Vam començar aquesta nova temporada de la Finestra a l'únic lloc on podia començar, a LaGare, l'estació que la Maria Ribera va engegar fa un temps a Manresa, un lloc meravellós que, com tota estació, veu passatgers, trens que van i que venen i grups de samovars amb farcells esperant qualsevol itinerari. Aquest invent que hem encetat és LaGare en acció, que pretén reunir un cop al mes diverses propostes a partir d'una qüestió o una excusa. Per cert, pel febrer serà "terra", tema que vam triar al finalitzar la vetllada entre tots els que allà estàvem fent un got de vi. No cal dir que hi esteu tots convidats, tant a mirar el que hi ha, com a fer el que hi hagi.

I vam començar, sense que serveixi de precedent, pel principi. Vam mirar unes estones de The cave of forgotten dreams de Herzog per explicar que, efectivament, els humans sempre hem pensat d'igual forma, encara en coses diferents. Allà estàvem, en una cova fosca, veient dibuixos a la paret que es movien i restaven immòvils al mateix temps. Esperant que algú recités un mite i altres dansessin. Tots els elements del ritual, o sigui, de l'intent dels humans per acabar amb el llenguatge, mitjançant el llenguatge. Potser me'n vaig anar per les branques i no vaig explicar la relació entre la migració i les pintures prehistòriques de la cova de Chauvet-Pont-d'Arc. Doncs simplement és que van ser homes i dones provinents d'Àfrica qui les van dibuixar.








Vam fer un petit homenatge a Frédéric Rossif, una personatge apassionant que es va dedicar sobretot a filmar animals, com ara balenes cantant. Va tenir relació amb Cocteau i amb Dalí. Vam veure un trosset de la sèrie que va fer per a la televisió francesa, l'Apocalypse des animaux, amb música de Vangelis, l'any 1971. Això ens obria la porta a veure una producció també francesa, del 2001, dirigida pel qui va ser productor de Microcosmos. Le peuple de l'herbe de 1996, Jacques Perrin, de la que ja havíem vist algun fragment a la Finestra. El títol original és La peuple migrateur i aquí es va distribuir com Nómadas del viento. És un documental que relata les diferents migracions de les aus arreu del món, amb imatges precioses d'oques, flamencs, pelicans, etc. Vam veure un grup d'ànecs en el seu vol d'un extrem a l'altre del continent americà, fins que.. cauen abatudes per un grup de caçadors. El que ens va anar bé per mirar Dangerous migration route, una animació molt curteta de Chintis Lundgren de 2011.

Seguint amb l'animació, vam veure un curt surgit de la Gobelins, l'escola d'animació de París de la que hem vist ja bastantes coses. Va ser La migration bigoudenn, de 2005, on un grup de dones cerquen la recepta adequada per fer una mena de creps que les permet volar. I marxar.






Vam passar, aleshores, a la poesia. Vaig passar el fragment de El cant de la gasela, el documental que Masitza Garcia va estrenar l'any passat sobre un grup de migrants del Punjab establerts al Raval de Barcelona, on un dels protagonistes recita una de les seves gaseles, les poesies urdús que els homes escriuen i que després comparteixen en reunions. Ho trobo meravellós. I descarnat. Permeteu-me que em fiqui on no em demanen, però és possible que en aquestes trobades en les habitacions més amagades de locutoris paquistanís, s'estigui fent la poesia i els recitals de poesia més vius de Barcelona. Que la poesia sigui viva, és a dir, que no pertanyi en exclusiva a una èlit cultural i econòmica, és estrany.

Sigui com sigui, vaig tractar de fer un experiment. No me'n vaig sortir. Vaig passar una cosa molt curta de Hollis Frampton, un dels cineastes de l'avantguarda nordamericana més anomenats, Noctiluca, de 1974. La qüestió era comprovar fins a quin punt el subtítol de la peça ens podia fer canviar la percepció del què miràvem i podia acostar el seu sentit al tema de les migracions. Es tracta d'una sèrie de llums desenfocats, a l'estil Lights de la també americana Marie Menken. Doncs bé, el subtítol és Magellan's toys, les joguines de Magallanes, en al·lusió al descobridor portugués. Les llums resulten visions de la lluna i tot plegat pot ser vist com una proposta sobre la navegació. Fatal, no? Però fixeu-vos que només gràcies al subtítol, la peli deixa de ser un simple experiment tècnic, per donar-li.. una història. Minça si voleu, subtil o simplement enganxada pels péls. El curt esdevé llarg. I el llarg és només una referència. La referència a una història. Si us dic que la peli forma part d'una sèrie que Frampton va idear sobre el calendari de Magallanes i que hi ha 23 pel·lícules més? Tot es transforma.







Vam voler posar alguna cosa de Greenaway, del qui no puc amagar la impressió que em provoquen els seus primers curtmetratges, amb l'acompanyament incondicional de Michael Nyman, fins que es van barallar. El que vam triar va ser unes escenes de A walk through H de 1979, meravellosa. Algun dia l'hem de passar sencera. Mapes, ciutats, ocells, amb dibuixos del mateix Greenaway. Què hem de dir.. De fet, alguns de vosaltres ja sabeu que quan treballem amb imatges, l'indicador de la seva eficàcia és sempre aquesta.. que no puguem dir res. Que de cop i volta, haguem marxat, vés a saber on. Les imatges són un invent que els humans hem creat, precisament, per no haver de parlar. I el més curiós és que tenen a veure amb el llenguatge tant com la parla. El cine té a veure amb el xamanisme.








I per acabar, una dels Beatles... La peli que el canadenc George Dunning, dibuixant de la UPA, va fer del submarí groc, Yellow submarine, de 1968. Bé, de fet, com a epíleg va, passar, del mateix Dunning, The flying man del 62... una de les maneres, si no la més estesa, de les migracions humanes: volar.








Ens van quedar moltes coses per mirar... com no.